L'ESPIGA D'OR - Jordi Morera Baker

 

 

Per un registre sobre un pagament d’impostos, arxivat en l’arxiu comarcal del Garraf, sabem que L’espiga d’Or va ser fundada al 1888, en els estrets carrerons del casc antic de Vilanova i la Geltrú. Al forn se’l coneixia també pel nom de la seva mestressa, la meva revesàvia Genoveva, una dona amb caràcter i forta personalitat, i de la que encara guardem les llibretes d’encàrregs i notes pendents, de principis del segle passat. Cal dir, que la tradició flequera familiar es remunta més generacions endarrere, doncs la Genoveva i el seu marit Josep van aprendre l’ofici dels seus pares, però per desgràcia no en tenim constància escrita.

En aquells temps, amb l’Exposició Universal de Barcelona com a gran aconteixement social i econòmic del moment, la fleca era un ofici cabdal per una societat, però al mateix temps molt feixuc i esclau. El relleu generacional va arribar de la mà de la Toneta i el Joan, els meus besavis. Ells van patir, d’igual manera que els meus estimats avis Alberta i el Joan, dels que encara guardo algún record sentats als vells tamburets de l’antiga botiga, períodes extremadament convulsos, amb guerres civils, dictadures, i sobretot, molta, molta penúria. Tot i això, i amb l’escassetat d’aliments i de farines, en l’antiga casa del c/comerç 17, seguia essent protagonista, nit rere nit, l’acentral comunió de l’aigua, la farina i el foc.

Els meus pares, el Jordi i la Rosa, als 80’s i 90’s, en ple creixement de la gran indústria del pa congelat, van fer-se forts mantenint-se en la qualitat i renunciant a la quantitat per la quantitat. L’Espiga d’Or es consolidava com a referència de l’ofici més purament artesà a tot el territori. Per arribar a la creixent població vilanovina, els meus pares van obrir 4 botigues més per la ciutat, d’entre les quals destaquem l’antic forn de la Pl.Soler i Gustems nº 10, que més endavant es transformaria en epicentre del nostre treball artesà, després de restaurar l’antic forn de llenya de la guerra civil.

Per definir la visió que tenim de la fleca l’Anna, la meva parella, i jo, podem dir que la entenem com una fleca moderna assentada sobre els ciments de l’ofici més ancestral. Avui ens obrim a farines i pans d’arreu del món, a processos que els nostres avis ni coneixien, però que els antics forners d’altres països utilitzaven fa segles. Estem inventant molt poc, però estem redescobrint a passos de gegant. Això sí, seguim estimant aquest ofici amb les mateixes eines que el meu pare, o el meu revesavi: El cap, les mans, el cor, i el foc.

Jordi Morera Baker - L'Epiga D' Or - Cultura del pa
Façana de l’antiga botiga (1954), el nen que apareix en la fotografia es el meu pare, junt amb l’Alberta, la meva àvia. Com a curiositat, podem observar el cartell de la botiga en castellà, igual que el de ‘pan de viena’. També veiem uns panets per als més petits, en formes divertides, com d’estisores i bastons. Aquestes peçes són un ejemple dels primers pans que van poder fer els forners més enllà del pa comú ( el que estava regulat pel govern). Un luxe per aquella època.

 

Jordi Morera Baker - L'Epiga D' Or - Cultura del pa
Fotografia presa al 1936. Aquest forn és el ‘pare’ de l’actual, es construí al esclatar la guerra civil, i era de 4 metres, amb una escopeta de foc directe.

 

Jordi Morera Baker - L'Epiga D' Or - Cultura del pa
Foto dels anys 70 aprox. Ens mostra com es traslladava el pa sec del forn a les granges i masies, per alimentar els animals. El pa mai es llença!

 

Jordi Morera Baker - L'Epiga D' Or - Cultura del pa
Fotografia presa en la década dels 50. El nen de la foto, el meu pare Jordi, posant amb un bodegó dels clàssics rotllos de Pàsqua, y amb les primeres mones de xocolata que es van fer.

 

Jordi Morera Baker - L'Epiga D' Or - Cultura del pa
Fotografia presa en la dècada dels 50, de l’antic obrador. Podem apreciar una gran màquina de pastar helicoidal ‘Sauss’, de pastats molt lents (més de mitja hora), i la clàssica pastera de fusta, que té unes llaunes amb bastonets de pa sobre, i a on es volcava la masa de la pastadora, per a que reposés i es comencés després a dividir-la.

 

Jordi Morera Baker
2014 – Jordi Morera – La 5ta. generació de forners en acció.